Criden

Al carrer, la gent crida. Si, criden, ja s’ho poden creure. Hi ha dos adolescents recolzats en una moto, que gemeguen i s’empenyen i s’arrosseguen per terra quan passen noies, a la cantonada de l’institut, i quan les noies ja han passat es miren en silenci. Queda com un pòsit. Mastego el panet però tinc un forat al mig del pit. Això no m’ho prendran pas, penso, i és gran, de la mida d’un tractor. Treballo en una biblioteca. Em passo hores provant de mantenir el silenci, però de vegades ni tan sols aconsegueixo trobar-lo. La gent crida. Camino hieràtic, duc llibres a les mans, passo pel mig dels que llegeixen asseguts; sento els seus sospirs que s’arrosseguen, enmig de les lleixes farcides de llibres. Camino pel carrer. Quedo amb un conegut en un bar. S’hi està bé, tal i com m’ha advertit. Bevem i xerrem -jo xarrupo, ell parla: de diners que estan apuntats però que no hi són, de banquers porucs, d’empreses que sembla que guanyen però van perdent, de gent que compra allò que no pot comprar i que no pot vendre el que encara no és seu. S’acosten noies, gent coneguda. La gent crida. Fugim –ja poden riure, vostès farien igual-, però no serveix de gran cosa. La gent crida i, a més, persevera, la voluntat els domina; ens troben. Hi ha un tiu que canta, avui. M’hi acosto però hi ha massa gent (que crida), així que dono la volta fins que arribo al darrere de la tarima. Bec i escolto. Al meu costat arriben un noi i una noia. A ella la conec, i sé, xafarder com m’he tornat, que està interessada en un noi que no és el que va amb ella avui. El cantant para un moment i fa una broma, fa riure la gent i els fa entonar (¡Todos juntos!: Este chico no te conviene, no te conviene, no, no, no). La gent s’ho passa bé, crida. Torno amb el conegut. Bevem més. Encara xerrem, cada vegada menys. La nit s’escola així, com un sospir. Però la gent crida, és fatal i no hi poden fer res. S’acaba la nit, tan si vols com si no. Acabo la meva nit escridassat –no massa, la veritat, però ara també he cridat jo, què collons!- per una persona que l’únic que vol es poder tocar els altres com i quan li vingui de gust i que ningú no li retregui, per l’amor de déu. Vaig tirant cap a casa. Camino pel carrer. La gent crida.