Blade Runner (1982, Ridley Scott) Aquests darrers dies sembla que m'encalcin fantasmes. Al meu voltant s'acumulen les notícies: s'ha mort tal, s'ha mort qual, saps qui s'ha mort?, t'en recordes de x? Doncs es va morir. Etcètera.
No sé pas què puc -podem- dir davant d'això. Només frases del tipus 'no som res', o 'pobret/a, tan jove'.
Perquè, al capdavall, qui és que viu?
No sé pas què puc -podem- dir davant d'això. Només frases del tipus 'no som res', o 'pobret/a, tan jove'.
Perquè, al capdavall, qui és que viu?
.jpg)
9 comentaris:
"Descríbame con palabras sencillas sólo las cosas buenas que le vienen a la mente..."
Aquest hivern em vaig quedar glaçat en topar amb un que fa anys m'havien dit que era mort. Vaig comentar el fet a una fleuma que m'acompanyava amb l'afegitó: "Potser és que estem tots morts". La fleuma em va assegurar que havia sentit un lleuger mareig.
Female: "... acerca de su madre." Boum!
Bohemi: es veu que les fleumes, enlloc de morir-se, es maregen (queda més fi).
Sí.
Bé, per fi he volgut deixar de ser un fantasma transparent, un mer flâneur de blogs i participar i mullar-me una mica més: Veuràs, he entrat en el teu diari perquè tenia ganes de veure el fragment final de Blade Runner (i llegir algun post nou si es donava el cas), però veig que l'has tret. Ai! quin error...si així ja t'havies guanyat a part d'una jove generació..., què hi farem, seguirem entrant per llegir notícies del dia a dia per Girona i els comentaris dels teus amics, coneguts i saludats. Fi del primer de molts comentaris més, salut i fins aviat.
Admirat i excelentíssim sr David: per a mi representa un honor tan gran com immerescut trobar-lo aquí, invertint el seu preciós temps en llegir les foteses que un servidor s'atreveix a escriure i gosa -no se sap com- mostrar públicament. Espero que no s'avorreixi massa. Salut i fins ara.
PS: no es preocupi jove; la seqüència de 'Blade runner' torna a estar disponible i en una versió més 'cool' que l'anterior.
Una cosa: "excel·lentíssim" va amb "l·l".
Quan més "morts" tenim a la nostra vida... vol dir que com als robots (?) de Blade Runner, prenem consciència de que ja no ens queda "suficient" i ja ens comencem a sentir morts en vida...?
sr/sra Anònim: bona pregunta, i bona resposta. Personalment penso (o més ben dit: vaig veient) que com més morts 'tens' més temps et passes pensant-hi, en la mort. I et fas conscient -d'una forma irreversible-, igual que els replicants de la pel·lícula, que el temps és limitat i la mort inevitable: `¿Cuanto tiempo me queda?'.
Publica un comentari a l'entrada