N’hi ha que diuen que "ser" d’un club esportiu és, abans que res, una alienació. Alhora, és sabut que en aquest tema hi intervenen factors molt poderosos, com ara el sentiment ancestral de pertinença a la tribu. Sentiments primitius, universals.
Prenem ara com a exemple un lloc: Girona.
I una data: ahir diumenge.
Avui hi ha bàsquet. L’equip de la ciutat té partit, de fet és el més important de l’any i contra un dels millors equips, el Joventut de Badalona. Són les eliminatòries finals de la lliga espanyola: l’anomenat playoff, és a dir que qui perd queda eliminat.
D'altra banda, enguany se celebra el 20è aniversari del club a la màxima categoria.
Al partit hi fan acte de presència uns quants gironins que, tot i que el pavelló és un dels més petits de tot el campionat, no acaben d’omplir-lo.
Es juga el partit i, contra pronòstic, l’equip de Girona el guanya. Queda, així, a una sola victòria de classificar-se com un dels quatre millors equips de l’estat espanyol.
El màxim responsable del club i alhora el seu patrocinador (un senyor de Barcelona que s’autodefineix com a ‘empresari del totxo’ i que du tres anys posant diners i fent-se càrrec dels dèficits crònics que arrossegava l’entitat) concedeix aquest mateix dia una entrevista, on explica que la situació econòmica és més que greu, terminal, fins el punt que si no s’arregla immediatament, el club perdrà la plaça que ocupa a la màxima categoria; manifesta també que n’esta tip que ningú (ni l’Ajuntament de Girona ni la Diputació de Girona ni la Caixa de Girona, ni cap empresari de Girona) l’ajudin a tirar el tema endavant; i diu finalment que si en el termini de dues setmanes segueixen sense fer-li cas se n’anirà, ell i els diners que encara no ha perdut, a un altre lloc.
.jpg)
8 comentaris:
És molt trist però és així. Girona, la Girona grisa de la qual parlava el senyor Pla, gran admirat per el creador d'aquest blog, te un reflex en els seus ciutadans que mai s'acaben d'implicar en les coses, és la mentalitat de mirar els braus des de la barrera. Ara, tothom coincidirà, si finalment s'acaba perdent la plaça, que és una llàstima i que com és que la gent no s'ha implicat més, doncs bé, que la gent s'impliqui! Collons!!
Amb això de l'esport, diga-li alienació diga-li com vulguis, el que està clar, però, és que aquí molta gent només és del Barça i ja està i que podran canviar de cotxe, de casa, de dona,... però mai d'entitat esportiva. Apali, salut.
Aquests empresaris tenen una doble moral política. Són liberals per poder acomiadar els treballadors quan vulguin, pagar menys impostos que ningú i desar els quartos a les illes amb nom més pintoresc.
Ara bé, si per una banda els interessa allò de quan menys Estat millor, no s'estan de demanar diners públics quan les coses van mal dades, tot jugant amb els sentiments del personal.
Sempre ens quedarà anar a Roma i demanar ajut al Papa. Són 1200 € anar i tornar amb una nit d'hotel.
Sóc pecadora. Dels que no hi ha anat, ho confesso. I tot això culpa dels déus que m'han 'gràcilment' concedit La setmana, El trasllat, La fira anual, La contractura, Lo postposat, La reunió.. déus, perquè m'ho feu això si sabeu que la falta de temps m'és dolorosa!
I tot de cop ha de ser?. Perquè pesen tant les neveres? Perquè no vull anar a dormir jo avui? Havia estat mai tan cansada?
El Punt, edició Girona, d'avui se'n fa ressò en un petit text de la pàgina 3, em sembla. A veure si entre tots els mitjans gironins aconseguiu que la Sra. Pagans i demés deixin anar alguns calés, que la cosa s'ho val!
Joves, posin-se en fila.
A veure:
Anònim (però ja sabem qui sou, eh?): si, el gironí és històricament del Barça i és (o a estat) del MIJAC –Moviment Internacional de Joves d’Acció Católica-.
Bohemi: és com a mínim curiós que precisament vostè (gran amic, com tots sabem, de personatges com ara Xavier Sala i Martín) critiqui als empresaris liberals.
Apreciada i molt honorable Female: no patiu, jo (com a gironí modèlic) tampoc no hi era. El que no entenc és que disposar d’un pis nou i de renda baixa us faci patir tant. Els humans no estem mai contents, ja ho deia en Schopenhauer.
Excel·lentíssima i benvolguda Hisenda: la senyora Pagans (en contra del que el seu cognom suggereix) no deixarà anar ni un cèntim pel bàsquet, i de fet no és responsabilitat seva. A part, com a bona nadiua, sap que els gironins prefereixen gaudir de les flors i els cants gregorians que no pas anar a veure uns senyors (de color fosc, suats) corrent i saltant al darrera d’una pilota. Déu ens en guardi!
ui! es que no tinc temps d'avorrir-me decorosament ni de gaudir indecorosament. Fixi's, fins i tot em vaig perdre el partit!
Bé, només un aclariment, el MIJAC és i ha estat sempre el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica. Espero que un dia o altre els hi arribi el fet de ser internacional. De totes maneres, gràcies per elevar el moviment a l'esfera internacional. Salut.
Escolti'm: que no critico als empresaris liberals!
El que critico és la doble moral d'alguns, els que deixen de ser liberals si poden posar la grapa al caler públic. Que busquin patrocinadors privats, i si no en troben, que pleguin.
(No sé si m'he explicat bé. De tota manera, ja només resten trenta anys perquè surtin publicades les meves memòries)
Publica un comentari a l'entrada