La nit regala els seus miratges: pols i cendra. A la tarda assolellada de diumenge, les realitats voleien a tot drap, entren per les finestres obertes.
23 d’agost 2009
19 d’agost 2009
Cares
El viatge i la seva nàusea: trens, hotels, carrers, bars, mil cares desconegudes.Assegut en un bar, espero l'hora de marxar.
Tanco els ulls, apreto les parpelles. Un somriure des de la foscor. Una cara es forma: la que he buscat (sense ànsia, sense pausa) aquests dies, enmig de les altres. No la trobaré. Aquí no, encara no.
M'aixeco, pago i me'n vaig. El viatge continua.
27 de juliol 2009
A la deriva
La llum s'estavella contra el vidre a una velocitat de 300.000 kilòmetres per segon. No hi ha danys. La cambrera prepara mojitos i daikiris amb una determinació feixuga. Què s'ha de fer ara? Hi ha veïns que de nit esmolen el ganivet. Jo, mentrestant, li escric cartes a una nena desconeguda.23 de juny 2009
Molt petita
D'un temps ençà, somio molt. Les causes no les sé precisar; tant podria ser el canvi d'orientació del llit -que ara mira cap al Nord- com les calors de juny, o les ampolles de vi blanc que compro cada cop més sovint. Aquesta nit el somni m'ha regalat una gosseta, molt petita, que en el moment de sortir de casa m'ha preguntat on anava i que quan, qui sap si de mala manera, li he dit que el món era un lloc molt gran i llaminer, ha obert uns ulls foscos i humits que encara ara mateix, hores després, em segueixen mirant. .jpg)
