Puc veure el pati apedaçat de l’escola, el jardí salvatge de casa, els camins foscos i insignificants pels quals passava per arribar-hi, o els carrerons humits on vaig viure i que ja no són carrers sinó placetes de colors.Puc escoltar la veu rogallosa del comptable uruguaià, les exclamacions rialleres de l'empordanès guillat, les queixes cansades de la noieta inflexible, i la cantarella insulsa de la mare mentre rentava la roba.
M’espero. Ara travesso aquells dies, distingeixo els contorns traçats amb ratlles primes, sento les veus amb els seus matisos. Ara tot s’anivella. Tot passa avall. El calendari és mort. Les notícies estan equivocades. Les preguntes es concentren fins que totes són la mateixa: què se n’ha fet?
- Hola. Hola? Hola!
La cua ha desaparegut, la noia de la caixa me mira. S’espera.
.jpg)
8 comentaris:
"gotes de silenci a través del silenci".
PD: Els gaudeixo molt els seus escrit.
Kasku: és una descripció preciosa i precisa de com els records ens cauen damunt com aigua de pluja i ens amaren d'humitat tendra i trista en qualsevol lloc i moment. Ioia
Klak!Presa 1
La vostra càmara ensenya paisatges amb multiplicitat de plans, amb profunditat de camp.
No els llegeixo com a contes, els vostre escrits sinó gairebé com a curtmetratges.
Clack! Clacketa!:
Bona!!!
Inquietant relat, sobretot pel final. Quina caixa? Que hi fa la noia allà dins? M'agrada força com està escrit.
Female: si, molt de silenci.
Ioia: és cosa de l'edat, això?
JoanaDark: Hollywwod ens espera, doncs? Faci gestions, dona!
Txell Sales: primer jo havia pensat en una caixera de supermercat, però em va agradar més com quedava la frase 'la noia de la caixa', sense concretar més.
Per això de HollyWWod, (jove-de-la-meva-edat)haurà d'esperar que superi l'estres post-nadalenc que empalma amb l'estressssss de tancament del trimestre!!!! uuuffff!!!! potser llavors em replantejo la professió i represento noves promeses com Vostè! Mentrestant rebi una cordial salutació, amb tot l'afecte.
Kasku: home! que us puc dir jo de l'edat?... però certament les millors reflexions sí venen amb una "certa" edat... ah! m'encanta el final: "la cua ha desaparegut, la noia de la caixa me mira. S'espera"... Ioia
El teu món interior, el teu món interior ... el patim i també el gaudim a travès de l'escriptura.
Publica un comentari a l'entrada