Fragment d'una llarguíssima novel·la que per sort no escriuré

... traslladat a un nou pis, en K mira al seu voltant i troba mancances. Provant de posar una mica d’ordre, decideix que la prioritat és posar una rentadora: no té cap samarreta en condicions higièniques dignes. A tal efecte agafa el rotllo de cinta adhesiva especial que, previsorament, va adquirir el dia abans a fi i efecte d’efectuar la connexió del tub que alimenta d’aigua l’aparell. Un cop endollat i cargolat el tub, procedeix a embolicar amb molta cura tot l’entorn de l’esmentada connexió, i ho fa a consciència, fins el punt que potser es passa una mica i tot. Ara cal esperar uns cinc minuts, segons diuen les instruccions. Encén un cigarret i contempla la seva obra, satisfet del seu perfeccionisme. Apaga el cigarret i, no sense un punt d’impaciència, comença a girar la clau. Abans d’arribar a la meitat de seu recorregut, diversos dolls d’aigua, un d’ells de força cabdal, comencen a brollar de la connexió que tan amorosament ha efectuat uns moments abans.

L’aigua regalima sense aturador. En K s’ho mira durant uns segons i després tanca la clau. Encén un altre cigarret i, mentre veu els arbres de la vora del riu a través del balcó, pensa en la textura del pastís de carn que es va menjar ahir a l'hora de dinar, en la sintaxi malaltissa de 'tot mal cosit s'escampa', frase que va poder llegir de passada en un llibre que va fullejar a la biblioteca, en la manera estúpida de lladrar que te el gos d'un veí cada cop que algú s'acosta al portal, en el tacte de la part interior de les cuixes d'una dona que coneix, en el seguit de coses que pensava fer mentre la rentadora es fes i que ja no farà, i sent que la vida no és més que una successió de collonades. I just quan està a punt d'arribar a l'estat malenconiós en el que tant li agrada rebolcar-se, es veu obligat a dirigir-se cap al lavabo perquè els regalims d’aigua li han fet venir pixera...