oooh, sí, Kasku, el desig de conèixer... la curiositat, com ens empeny cap el "saber" i ens fa volar pels camins "preciosos" que estem buscant... diuen que qui no busc, no troba i tanmateix qui no desitja saber, res no sap- Ioia
Ui!, perdoneu Kasku (a mí la son també em mata!) he llegit muntar en lloc de mutar de mutació... ejem... no cal que contesteu res, l'assumpte de la mutació ja t¡l'entenc. Ioia
Així m'agrada. Que s'ajunti amb gent intel·ligent i sensible. Però, ¿vol dir que la gent intel·ligent i sensible escriu poesies? Miri què li va passar a en Bécquer i a en Salvat-Papasseït.
Bohemi: buenu, doncs fem això, n'escribim una de tant en tant. (pensi-ho en termes comercials: així, escribint poemes, atraurem nous perfils de lector).
Female: que no ens convé s'entén en termes burgesos, o com a ironia. Però de fet està en la definíció del terme 'curiositat'.
Joanadark: com vostè molt bé ha vist, les quatre primeres línies són en realitat les definicions de la paraula (curiositat). Les dues darreres són afegides meves, i per tant, totalment subjectives.
A voltes val la pena quedar-se en el desitg i el dubte. Els llamins son adictius i un dia o altre s'acaben o es tornen amargants. Les pessigolles es poden tornar remolins d'acid. Malauradament
Aquests llamins no són drogues, són regals. Una altra cosa és que el món tot ens ho acaba cobrant, d'una o altra manera. El que no puc entendre és que es pretengui viure amb l'objectiu de no fer-s'hi mal. El dolor és part (important) de la vida, sra. Bleda.
No parlo de drogues, les adiccions de que parlo són metafòriques. En podriem dir regals també. M'he fet molt de mal jo mateixa, crec. Em van fer un regal llaminer i dolç, de cop el vaig perdre. I, sí, massa important i dominant en mi. Li haig de donar la raó. Bleda
Ja em perdonarà però pel que em diu em sembla que vostè pateix d’una certa tendència la melodrama. Si s’ha fet mal, la única sortida raonable és mirar d’aprendre’n alguna cosa de cares al futur. D’altra banda, no sé perquè però em sembla que la seva ‘pèrdua’ ni tan sols és real o definitiva. Ja hi ha parlat amb el seu ‘regal’? Segur que no. Prefereix lamentar-se per les cantonades: un hi arriba a trobar un cert gust. Òstia, estic parlant com l’Encarna de Noche. No es preocupi, la propera vegada li cobraré!
Kasku:certament ningú ha dit mai que allò preciós i llaminer (tant si en convé com no)sigui "gratis", que no ens faci patir... Female: vos m'encanteu: amb les 7 vides de gat que teniu per endavant, tant se val si ens toca patir per allò preciós. Bleda: procureu-vos alguna vida de "reforç", com la blogger Female... sinó realment sí que ens fem mal. Ioia
La meva filla, l'Anna té 2 anys i mig i és molt curiosa. L'altre dia va veure una "cosa" de plàstic gris en forma de boca i un trocet de formatge al mig. Agafaré el formatge devia pensar ella.
Ens va apareixer plorant amb una ratera (molt moderna, tot sigui dit) enganxada al dit.
17 comentaris:
oooh, sí, Kasku, el desig de conèixer... la curiositat, com ens empeny cap el "saber" i ens fa volar pels camins "preciosos" que estem buscant... diuen que qui no busc, no troba i tanmateix qui no desitja saber, res no sap-
Ioia
Vostè també s'ha tornat poeta, com el Bohemi (resident)?
A-nomina
Ioia: si; la curiositat és característica bàsica de la condició humana; pobre del/de la qui no en té!
A-nomina: si... buenu... què passa? Jo també sóc sensible i intel·ligent.
perdoneu Kasku, però la curiositat "em mata"... què voleu dir que dissabte vàreu muntar en un ós? eh?
Ioia
Ui!, perdoneu Kasku (a mí la son també em mata!) he llegit muntar en lloc de mutar de mutació... ejem... no cal que contesteu res, l'assumpte de la mutació ja t¡l'entenc.
Ioia
Ioia, Ioia...!
Així m'agrada. Que s'ajunti amb gent intel·ligent i sensible. Però, ¿vol dir que la gent intel·ligent i sensible escriu poesies? Miri què li va passar a en Bécquer i a en Salvat-Papasseït.
Kasku, a mi la curiositat també em mata (sort que els gats tenim 7 vides) i es que no ho entenc: no ens convé lo net, preciós i llaminer?
Escolti, jove:
I aquesta tercera definició? D'on l'heu treta? (es realment intrigant)
Citeu fonts, home! Sort que treballeu entre llibres Vos..!
Bohemi: buenu, doncs fem això, n'escribim una de tant en tant. (pensi-ho en termes comercials: així, escribint poemes, atraurem nous perfils de lector).
Female: que no ens convé s'entén en termes burgesos, o com a ironia. Però de fet està en la definíció del terme 'curiositat'.
Joanadark: com vostè molt bé ha vist, les quatre primeres línies són en realitat les definicions de la paraula (curiositat). Les dues darreres són afegides meves, i per tant, totalment subjectives.
A voltes val la pena quedar-se en el desitg i el dubte. Els llamins son adictius i un dia o altre s'acaben o es tornen amargants.
Les pessigolles es poden tornar remolins d'acid.
Malauradament
Bleda
Aquests llamins no són drogues, són regals. Una altra cosa és que el món tot ens ho acaba cobrant, d'una o altra manera. El que no puc entendre és que es pretengui viure amb l'objectiu de no fer-s'hi mal. El dolor és part (important) de la vida, sra. Bleda.
No parlo de drogues, les adiccions de que parlo són metafòriques. En podriem dir regals també. M'he fet molt de mal jo mateixa, crec. Em van fer un regal llaminer i dolç, de cop el vaig perdre. I, sí, massa important i dominant en mi. Li haig de donar la raó.
Bleda
Ja em perdonarà però pel que em diu em sembla que vostè pateix d’una certa tendència la melodrama. Si s’ha fet mal, la única sortida raonable és mirar d’aprendre’n alguna cosa de cares al futur.
D’altra banda, no sé perquè però em sembla que la seva ‘pèrdua’ ni tan sols és real o definitiva. Ja hi ha parlat amb el seu ‘regal’? Segur que no. Prefereix lamentar-se per les cantonades: un hi arriba a trobar un cert gust. Òstia, estic parlant com l’Encarna de Noche. No es preocupi, la propera vegada li cobraré!
Kasku:certament ningú ha dit mai que allò preciós i llaminer (tant si en convé com no)sigui "gratis", que no ens faci patir...
Female: vos m'encanteu: amb les 7 vides de gat que teniu per endavant, tant se val si ens toca patir per allò preciós.
Bleda: procureu-vos alguna vida de "reforç", com la blogger Female... sinó realment sí que ens fem mal.
Ioia
La meva filla, l'Anna té 2 anys i mig i és molt curiosa.
L'altre dia va veure una "cosa" de plàstic gris en forma de boca i un trocet de formatge al mig.
Agafaré el formatge devia pensar ella.
Ens va apareixer plorant amb una ratera (molt moderna, tot sigui dit) enganxada al dit.
Ioia: el moderador del blog sóc jo, sap? On s'és vist això!
Al: doncs miri, ara la seva filla ja sap què és una ratera. Si no s'hi arriba a fer mal, potser no hagués arribat mai a saber-ho.
Publica un comentari a l'entrada