La veu m’arriba de molt a prop.- Perdó, que em podria ajudar? A baix m’han donat això escrit, però, pobra de mi, no sé pas on trobar-los, els llibres.
Alço la vista de la pantalla i veig a la dona que m’ensenya el paper. L’hi agafo. Abans que pugui fer res més, la dona, que té uns seixanta anys i evita mirar-me els ulls, torna a parlar.
- Perdoni, eh? És que jo no sé pas on buscar, pobra de mi.
- Si, si, anem, –li contesto mentre m’aixeco i camino cap a la lleixa corresponent- és cap allà.
Arribem amb la dona al meu darrera. Veig que va una mica encongida i penso que potser pateix de l’esquena. Localitzo els dos llibres. Són dues biografies de Santa Teresa de Jesús, edicions de finals dels 80.
- Son aquests, tingui –li dic, i li allargo els dos volums.
Els agafa, se’ls mira un moment i em diu:
- Ai, moltes gràcies, però, sap què passa? És que tinc una reserva feta a la biblioteca de Llagostera, i, és clar...
- No hi fa res, senyora. Els comptes els fa cada biblioteca per separat. No hi problema, d’acord? Vagi a la planta baixa i allà li faran el préstec.
La senyora es queda parada. Es torna a mirar els dos llibres amb aprensió. Se m'acosta i abaixa una mica la veu.
- Però, quan arribi la reserva de Llagostera... què els diré?
Me la miro, sembla que ara va encara més encongida. La tinc molt a prop i sento la seva olor, que em recorda el bosc ombrívol, la terra humida, la molsa.
- Però, quan arribi la reserva de Llagostera... què els diré?
Me la miro, sembla que ara va encara més encongida. La tinc molt a prop i sento la seva olor, que em recorda el bosc ombrívol, la terra humida, la molsa.
- No els ha de dir res, senyora. Vostè pot tenir llibres d’aquesta biblioteca, i al mateix temps en pot tenir de Llagostera. No hi ha pas cap problema. No li diran res. Vagi a baix i allà els hi apuntaran, d’acord?
- Així... puc tenir llibres de dues biblioteques diferents?
- Si, pot. A baix –li contesto, i abans de poder controlar-me veig que tinc el braç estès, que el dit assenyala l’escala.
Vaig cap al taulell i, quan hi arribo, veig que la dona afronta les darreres passes abans d’arribar al primer escaló de baixada; ara la puc veure des del darrera i comprovo que va amb l’esquena totalment dreta.
.jpg)
17 comentaris:
Benvolgut tècnic informàtic, vostè té una paciència de sant i li dic, perquè sé que mentres aquesta dona li feia perdre moments vitals, ejem, per acabar de pulir el seu bloc o per tafanejar-ne d'altres, vosté transmetia aquell esperit de monjo budista, tranquil, impertèrrit, estoic. Capaç de suportar fins a l'últim dels mortals i li dic amb tota sinceritat, ja sap que és el que més em va cridar l'atenció quan el vaig conèixer. Això i la mirada burleta, que manté de forma permanent cap a l'interlocutor que se li posa al davant. Això és un elogi, no un retret. Vosté és un home pacient i divertit, encara que, a vegades, no s'ho cregui.
P.S.: aquesta petita llepada de cul, és per haver-me donat un cop de mà el diumenge, no n'esperi més. Gràcies.
Kasku, quan vostè comença enumerant els posts, ai...
Vist el comentari previ no he pogut estar-me de xafardejar el blog ‘El Minotaure’: Ha quedat molt maco i (Blade Runner) molt kaskià.
I a Llagostera, què hi diuen de tot això?
Tenen blogs els nanos d'allà?
David: tingui per segur que em venjaré.
Female: aquest post és el primer d'una sèrie de la qual no veig el final.
Bohemi: Llagostera? No es faci l'orni, tots sabem que vostè de petit era de Cassà de la Selva.
Oh, ho ha tornat a fer!
Miri, li serè franc: quan he llegit la descripció que en David li feia m'he dit, mira! el segon capítol de persones estranyes.
tenim un viatge pendent i no ens coneixem massa.
Bohemi: deu ser telepatia!, exactament el mateix m'ha passat a mi.
Kasku: no ens decebi!.
Si tanta curiositat teniu, fem una cervesa i ho tenim solucionat. Encara que si us fa mandra, podeu esperar com voltors que el senyor kasku hi digui la seva...
Esperarem com voltors. Quin remei!
Can Pistraus és una mina de gent estranya. I tant! Ara, al Balneari no en passen gaires d'aquests..., potser un parell a la setmana. Si es volen divertir, ja ho saben, vagin a Can Pistraus!
Havent vist que el fenòmen de la curvatura de l'esquena de la senyora ja em veig en Kasku dient: "Me'n vaig a fumar!!".
(Al comentari anterior li sobra un "que". No cal que em corregeixin).
Ben mirat, Kasku, si per casualitat algú li demana llibres pel mal o la curvatura d'esquena li doni els de Santa Teresa i que els sostingui durant una bona estona.
Bohemi, David i Female: les seves disquisicions són prou interessants, però, tal i com conclou el Bohemi, i vist que aquest (humil) espai és de la meva propietat, no els queda altra opció que esperar (com voltors) el meu proper pas. Nogensmenys (?!) no descartaré la idea de dedicar un capítol del 'Persones estranyes' a cert bibliotecari (estrany) que tots vostès, per sort o per desgràcia, coneixen.
Avi: ja sap que vostè, pel fet de viure al Balneari, em fa una enveja relativa. Tanta calma...
Kernel error: doncs miri, no, increïblement no vaig anar a fumar; ara a Can Pistraus en tenim un que fuma (i beu cafè) per tres. Lo dels llibres de sants com a teràpia vertebral em sembla una idea fantàstica: quan torni de vacances la posaré en pràctica.
Perdoneu la intromissió (com va dir en el seu dia el Sr. Bohemi (resident) en un comentari del blog de la Female), no ha pensat vosté que potser la senyora estava fascinada per la seva amabilitat i disponibilitat a ajudar-la, Sr. Kasku. Avui dia el jovent ha deixat de ser respectuós amb les persones gran, només tenen miraments per les vailetes.
D'aquesta conversa, més que res, m'atrau la frase: "...i sento la seva olor, que em recorda el bosc ombrívol, la terra humida, la molsa."
Si a dos metres ja oloraveu aixó, no es vulgui imaginar l'olor i el gust de la seva pell.
Com llepar penicilina...
És la crida del bosc. Kaskus ferestegus.
Maite: el que vaig fer és enllestir la cosa tan ràpidament com vaig poder, no s'enganyi.
Al: de cap manera vull imaginar-ho, li asseguro.
Albert: vostè també ha llegit Jack London?
Publica un comentari a l'entrada