(*) en veure aquesta foto he recordat un dia llunyà que jo anava pel carrer, somrient i xiulant de despreocupació i de lleugeresa quan vaig poder veure de sobte, casualment, una noia (ara la recordo més aviat com una nena) de la que sempre conservaré alguns records feliços i que em va arribar a fer sentir afortunat de poder tan sols tenir-la a prop, que va aconseguir també, al capdavall, que em sentís tan alliberat, tan content de no haver de veure-la més, i llavors aquesta noia em va rendir un últim servei quan, veient com un altre l’agafava de sobte pel braç (per fer-li petons: un, dos, fins a tres de seguits, als llavis somrients i despreocupats i lleugers d’ella), va agafar-me tan desprevingut aquella onada de recança que em queia per sobre. Mantenir les passions infantils resulta esgotador.
.jpg)
19 comentaris:
De totes maneres Kasku, això que li provoquen certs personatges, ja diu bastant d'ells, no?
D'altra banda, i què no ho és, d'esgotador?
De totes maneres Kasku, això que li provoquen certs personatges, ja diu bastant d'ells, no?
D'altra banda, i què no ho és, d'esgotador?
El duplicat no és pas un error meu, crec. Al desar-ho no m'ho confirma, i quan hi torno, s'ha desat dues vegades. En fi.
Però el que li volia dir es que tot esperant en un bar l'entrepà per endur-me he llegit en un diari esportiu que es possible que cedeixin Messi. Ja només falta que traspassin, o quelcom similar, Iniesta. I ara que ja no tenim a Rijkaard (i això que encara no m'ha colpit veure'l dirigint un altre equip) ni Ronaldinho, quin al•licient tindria jo per veure aquest Barça?. En fi.
Oju que al Messi només el cedirien par anar a les Olimpiades, no pas a un altre equip. Déu me'n guard!
Aquests del Milà, no seria el primer cop que compren una desferra, com en Ronaldo. Creuem els dits i si no sí que ens enyorarem.
oh bohemi (resident), molt agraïda per l'aclariment. Això passa per quedar-se només en la superfície dels titulars.
Estimat Kasku, sento haver abusat, avui, de ca seva.
Yo pondría a todos los futbolistas a segar.
La meua passió era en Garsseta (segons la meva tia Carme), que traduït ve a ser alguna cosa així com; Mazinger-Z.
Ell, mai em va defraudar, ni ell ni el Kogi Kabuto...
Ara em faran buscar qui (collons) és en Kogi Kabuto.
No podríeu fer blogs de poesia?
Female: fumar-me un cigarret en una terrassa mentre miro la gent que passa, per exemple, no sol esgotar-me. Ah! En Messi cedit!, si us plau, no ens espanti. D’altra banda, ja sap que vostè mai no cansa ni abusa.
Bohemi: jo confio que a Milà, entre tanta pasta, glamour i passarel•les de moda, s’engreixi deu quilets més i s’acabi de desferrar del tot.
César: algunos jugadores ya siegan (los tobillos de sus colegas: zas!, crac!, aaah!)
Al: ostres, en Koji Kabuto! Verge santa! Vostè també? Quins temps aquells.
Bohemi (bis): Oh! Demostrant ignorància sobre un referent cultural popular de la seva pròpia època! On s’és vist això?
Tingui, home, tingui:
http://www.forzarobot.com/images/MAZINGER%20Z.jpg
Ah, era el nano que menava l'andròmina!
No vaig arribar a aitals nivells de fetitxisme!
¿Que no llegien en aquella època?
También pondría a segar al hijo de Julio Iglesias.
Y a Benedicto XVI.
Com que s'ha curat en salut i diu UN cigarret i NO SOL esgotar-me, no faré cap comentari.
César: a estos dos que dices yo los pondría a repartir pizzas en tanga.
Female: detallista que sou!
Mi más sincero pésame, Kaskus.
Acabo de enterarme de que el Ayuntamiento de Girona no ha sido capaz de invertir el dinero necesario para que el equipo de baloncesto de la ciudad pueda jugar en la ACB. Mientras tanto, seguro que seguirán metiendo pasta en la basura esa del Festival de Músicas Religiosas, en ese Museo del Cine a donde nadie va y en el resto de actividades donde suele invertir.
En serio que lo siento. Creo que Girona puede jactarse de ser una ciudad única en muchas cosas. Su Barri Vell es único. Y su modo de comprender ciertas cosas también es único. Lamentablemente.
César:
este final estaba cantado desde que quedó claro que ni el ayuntamiento ni las empresas de la ciudad (incluida Caixa de Girona) consideraban que tener un equipo de baloncesto de élite fuera importante para Girona. Te remito a lo que escribí hace ya más de dos meses acerca de ello:
http://elblogdenkasku.blogspot.com/2008/05/lequip-de-la-ciutat.html
Salut.
D'això... I quins plans tenen al respecte els gironins modèlics com vostè -si no es preguntar massa-?
Sí, ya leí lo que escribiste. Según parece, el club existía gracias a la inversión de un individuo de Barcelona. No acabo de entender por qué no se sigue invirtiendo o, lo que es lo mismo, por qué no es buena inversión tener un equipo de élite. ¿O es que pierden dinero los demás clubs de la liga profesional? ¿Puede perderse dinero en un espectáculo cuyo aforo suele estar lleno? No hay quien se lo crea. En cualquier caso, lo que habría que preguntarse es cuáles son las razones auténticas de que el inversor ese dejara de invertir. No creo que se trate solo de dinero (tal vez el Ayuntamiento quiso sacar tajada de algo que no le correspondía, como hizo al apropiarse de una iniciativa privada como fue, en origen, el Festival de Músicas Religiosas).
Female: els gironins modèlics com jo, doncs això, no fan res, per tal de poder, després, quan ja és tard, queixar-se amargament de que ningú ha fet res (!?). Girona i els gironins són així. La sorpresa se l'emporten els altres (els no-gironins), en aquest cas el 'mecenes' senyor Amat.
César: aunque parezca extraño, los clubs de bàsquet de este nivel suelen ser deficitarios o, como mucho, no pierden dinero a final de año. La cosa es que haya un 'mecenas' que ponga dinero por delante (a cambio de compensaciones en forma de màrketing) y que, además, cuente con facilidades por parte de las instituciones y esté apoyado por una cierta masa social. No ha sido el caso de Girona. Lee esto, es ilustrativo de la idea inicial que hubo por parte de Akasvayu:
http://elcapitaenciam.blogspot.com/2006/08/josep-amat.html
Y si: Girona is different.
Publica un comentari a l'entrada