05 d’abril 2011

Roques


Todo el castillo se hallaba en las rocas. La roca lo había parido y lo mantuvo durante varios siglos en su seno. Ahora la roca vuelve a ser la roca. Vuelve a crecer. Se renueva y cubre las formas del castillo. La gente aún vive en sus entrañas. Les Baux tiene una población de trescientas almas. De ellas, cien habitan las ruinas. Los niños nacen y se crían entre piedras feroces y monumentos históricos. Los jóvenes enamorados caminan al atardecer por las cavernas. Se abrazan sobre la creta. Engendran en tumbas vacías.

Joseph Roth
Las ciudades blancas

31 de gener 2011

Decentment


Es necessita ésser molt elegant i molt ben construït per resistir, decentment, la vagància. És un estat que us arrassa l'esperit i la voluntat. Totes les il·lusions hi naufraguen i el volum d'aquest naufragi és proporcional al gruix de les il·lusions i de la sensibilitat que hom havia, de jove, presentat.

Josep Pla
Nocturn de primavera

27 de gener 2011

Res millor



Des de la biologia als instints, no hi ha res més diferent que un home i una dona. És com si fossin espècies completament diferents, però que estan condemnades a viure juntes. Pitjor encara: viuen d'aquesta relació, i viuen per a ajuntar-se als seus semblants. Els homes es comprenen entre si, i les dones també, però, entre els uns i les altres, no aconsegueixen res millor que seduir-se.

JL Pio Abreu
Com tornar-se boig

03 de desembre 2010

El nen


El nen ha vingut avui a visitar-me. Ha sigut al capvespre: s'ha presentat amb l'abric gruixut, i tornava a anar despentinat. Duia els genolls pelats. Hola, ha dit, i després d'això no hem sabut què més dir-nos. Qui sap d'on vé, aquesta vegada, he pensat; no li he pas volgut preguntar. Hem caminat una estona pel mig de les fileres de cotxes aparcats, de les torres d'electricitat, mirant de reüll els grups d'ocells que passaven arran dels arbres, fins que s'ha aturat un moment i s'ha ajupit per cordar-se una sabata. Llavors he aprofitat per encendre un cigarret. Adéu, ha dit quan s'ha tornat a posar dret. Vés amb compte, li he dit jo, però la seva silueta ja es feia petita i començava a confondre's amb les d'altres nens que sortien, en grups, del gran supermercat, tots ells fent escarafalls, rient, carregats amb bosses i cistells de tots els colors i tamanys.


* dibuix de Marialamar