18 de desembre 2009

Oasi



L'oasi que esperem no és al diccionari:

1. Indret de terra fèrtil dins d’un desert on creix la vegetació gràcies a l’existència d’aigües subterrànies, de pous o de surgències.
2. Lloc, període, situació, que és com una excepció enmig del desordre, dels neguits, etc., i que permet un repòs psíquic o físic.

O potser si: la suma d' 1. més 2.

4 comentaris:

rhanya2 ha dit...

Exacte, és la suma de les dues accepcions. Però per mi, en tot cas, l'important és trobar-lo i poder-lo reconèixer.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

L'oasi, sovint, és un miratge.

Kasku ha dit...

Violette: si: de vegades no el podem reconèixer, o no sabem (o no volem) apreciar-lo.

Albert: si: però els miratges poden ser tan reals com el mateix desert i tan dolços com els oasis que s'hi amaguen. No creus?

Kasku ha dit...

Varen dir alguna cosa al Facebook: Mercè Cat, Olga Cassú i Natàlia González.

Gràcies.

Publica un comentari a l'entrada