03 de setembre 2009

Visites

No els havia convidat, però han vingut quasi tots: hi ha el borratxo que demanava a les dones que passaven que s'arribessin a la botiga i li duguessin un quinto i un entrepà; també hi ha la botiguera bigotuda, missaire i prematurament vídua que mai no tenia tancat del tot; i el barber que passava per les cases a tallar els cabells a pares i fills; veig el matalasser que apallissava els matalassos a l'aire lliure i al qual els nens tiràvem pedres i cridàvem 'pica llanes, pica llanes!'; no ha faltat el carboner que anava amunt i avall sobre el burro i que s'emmurriava quan la gent parlava d'el burro del carboner; ara passa el de la llibreria, que no acabava mai de dir-te res: 'Tuuuuuuuuuu...'; i allà va el capellà jove que escandalitzava la gent explicant-los que a tots ens arribava l'hora de la mort. Faltes tu, però ja m'hi he acostumat. No em posaré pas trist, avui que tinc tantes visites.

6 comentaris:

Bleda assolellada ha dit...

Hi ha personatges que no acaben d'anar-se'n mai, que sempre tornen! Mira la Teresa de l'Ovidi Montllor, per exemple!

Bohemi (Resident) ha dit...

No vaig arribar a conèixer el pica-llanes. El canviaré per l'afila-ganivets, amb aquell estri als llavis que musicava el veïnat. Tampoc el carboner. El canviaré per aquell que venia barres de gel al darrere de l'església de Montcada. Ni el carboner que passarà per venedor d'enciclopèdies per a infants. Les altres visites encara he pogut conèixer-les. Com en l'escena final d'una pel·lícula de Woody Allen que ara no sé trobar.

Kasku ha dit...

Bleda asolellada: si, no acaben mai de desaparéixer i tornen sense invitació.
Bohemi(Resident): ai, la nostra infantesa va ser compartida, però no del tot.

JoanaDark ha dit...

VISITES

-Váaaaamos niiiiños:
Todos a la cama que estos Señores querran marcharse!

Kasku ha dit...

JoanaDark: ja ja, potser si que voldrien marxar, pobrets. Però justament és quan sóc al llit que venen a visitar-me.

Kasku ha dit...

Agraeixo aquí les apreciacions fetes al Facebook sobre aquest post per part d'Olga Cassú i Pau Martinell.

Publica un comentari a l'entrada