17 de juny 2008

Les dones i els nens (i III)

Havia caigut la tarda, i el conegut i jo vàrem anar fent via. Travessarem el centre. Barrejats amb els que tornaven, tots plegats enfilàvem els respectius trajectes diaris cap a casa, cap a la rendició i el balanç. Caminar en silenci resulta una mica complicat, sobretot per a dos homes joves o ja no tant i a sobre solters, i ara un, ara l’altre, llançàvem alguna frase desfilada, i així bastíem un simulacre decorós de conversa. Vàrem arribar d’aquesta manera a algunes conclusions terribles, però ara no és moment de parlar-ne. Ara és precís admetre que aquest és ja el tercer escrit de la petita i obtusa trilogia que vaig, en mal moment, tenir la gosadia de creure que havia de, o podia escriure, i no només escriure sinó mostrar, i que vaig, irreflexiu com sóc, titular Les dones i els nens. Cal també adonar-se que a hores d’ara encara no n’he pas parlat de dones. Només de nens. Hi han hagut nens, homes i homes que són nens i nens que no podran, ja s’hi poden esforçar, ser mai homes. I les dones, què? Les dones, que són, avui en dia és una mica perillós dir-ho, les nostres mares? Ja se sap. Però tampoc no es pot negar que és molt arriscat, irresponsable a gran escala i de cap manera tolerable permetre’s pensar que algun dia anirem de la mà d’un nen. No veig pas com podríem deixar de ser l’infant que de fet sempre som, només per passar a ser (ja seria hora, companys, s’atreveixen alguns a dir) un pare, la única alternativa que ens deixen: arribar a l’escaló següent, esdevenir el progenitor discret que passeja el cotxet i que comprova, atònit, com la seva dona ja no és la seva dona sinó la mare del seu fill, o filla: un nadó. Un nen que, en el millor dels casos, no faria sinó repetir el mateix sorprenent camí esgotador i implacable que ens porta al balanç i a la rendició, que tan sols ens confirmaria el que ja sabem però ens passem tota la estona provant d’amagar sota la catifa. I al qual, si per alguna estranya casualitat o audàcia ens atrevíssim algun dia a mirar a la cara, potser ja no reconeixeríem. O, encara pitjor, reconeixeríem a l’instant.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Reconozco que me ha sorprendido ese efecto final, Cacus. Brillante.

Female ha dit...

Senyor Kasku: Summa Cum Laude!

Però això no treu que sigui vostè un cabró.. que l'hi havia dit mai??

Jo, davant similars menjades d’olla, faig cas als savis, que venen a dir tots el mateix:

"El noble no va en sus pensamientos más allà de su situación". (I ching)

"Para calmar las ansias de lo lejano y futuro, ocúpate aquí y ahora, usando tus aptitudes". (Goethe)

"Me transformo demasiado rápidamente: mi hoy refuta a mi ayer. A menudo salto los escalones cuando subo, - esto no me lo perdona ningún escalón." (Nietzsche)

En fi, necessito veure’l aviat per temes molt més prosaics.

Anònim ha dit...

Distingit Kasku. Distingits lectors:

Dissabte a la tarda, voltant per la mateixa Rambla amb en Kasku, vaig trobar que té raó.

Mentre el meu infalible detector de natges m'anunciava que no hi havia res d'admirable, en Kasku anava ensopegant amb cotxets per totes bandes. Me'ls feia notar perquè jo no m'adonava sense el seu ajut, com si estigués vivint en un univers paral·lel.

Finalment, un cotxet amb pare i mare sol·lícits amb la bestiola, ens va barrar el pas a un local d'aquests de beure alcohol.

Avui he tornat a passar per la Rambla i només hi veia formoses natges.

Anònim ha dit...

Estimats lectors:
comença a pensar que el que li està passant al nostre estimat Kasku, és que comença a fer-se gran i te una pulsió imminent d'anar per la rambla arrossegant cotxets. Vots a favor??

albert ha dit...

Cada dia veig més nens tirànics que passegen els seus progenitors. On s'és vist això!! O que els duen a la biblioteca, on, curiosament, cada vegada es poden trobar més i més llibres amb títols com ara "El pequeño dictador" o "Aprenda a decir NO a su hijo". Les editorials han descobert un filó. I aviat, començaran a aparèixer tallers, cursets i campaments d'estiu de reeducació de pares, amb lliurament de certificats d'aptitud inclosos. Però dubto de la seva utilitat real, perquè al mercat sempre li interessarà més que els nens continuin essent tirànics i capritxosos.

Kasku ha dit...

Estimats i soferts lectors,
César: ¿A que es guapo el niño? ¿Eh, eh?
Female: els seus comentaris mereixen una resposta individualitzada; passem a la zona privada... ehem.
Bohemi: ja ho deia el mestre, 'El mundo es MI representación'. D'això... n'hi havia moltes de natges formoses?
Anònim: òstia, potser si és això que diu vostè. Votin, votin.
Petit.garzon: què ens hem d'explicar sobre això, company... Però tampoc té res d'estrany, la història ens diu que els grans dictadors solen ser baixets.

Anònim ha dit...

N'hi havia, n'hi havia. I avui també.

(En veritat, les natges de les mares que duen cotxet també són motiu d'alerta pel meu detector infalible. Però no vaig més enllà)

Publica un comentari a l'entrada